* Dijous, 12 de març del 2009
El Premi Nobel d’Economia 2008, Paul Krugman, no es només un economista. Es també un comunicador, paper que exerceix diàriament a través de la seva columna i el seu bloc al New York Times. I un polític, en el sentit mes ampli del terme, un home que té un pensament polític definit i intenta persuadir als altres de la bondat de les seves idees. Expliquen que va estar a punt d’entrar a formar part de l’Administració Clinton en un lloc rellevant però finalment en va quedar fora, segons diuen, per la seva franquesa.
El 2007 Krugman va publicar un llibre, “La consciència d’un liberal”, que es clarament un llibre polític i extraordinàriament franc. Segons l’autor el “New Deal” del president Franklin D. Roosevelt no només va fer sortir als Estats Units de la crisi després del “crash” del 1929 si no que va tenir la virtut de disminuir les desigualtats en el si de la societat nord-americana. La creació de la Seguretat Social, l’increment de les taxes als mes rics i altres mesures en la mateixa línia van disminuir les distàncies entre els dos extrems de l’espectre social i van potenciar una societat de classes mitjanes que va culminar en el boom econòmic dels anys 50. El president Reagan, als anys 80, va iniciar un camí en sentit invers que ha culminat en el present amb una societat on les desigualtats tornen a ser molt grans. La tasca dels liberals ara, diu Krugman, es completar el camí iniciat per Roosevelt amb mesures com l’assistència sanitària per a tothom. Cal precisar que el terme “liberal” als Estats Units no té el mateix significat que a Europa. Equival al que aquí en diríem un “socialdemòcrata”.
L’any passat es va publicar una segona edició del llibre de Krugman que aquí s’ha presentat en català amb el títol “La fi dels neocons”. El canvi entre la primera i la segona edició no es menor. Entre l’una i l’altre la crisi de les hipoteques escombraria va esclatar amb tota la seva força arrossegant a la banca i al conjunt de l’economia a una profunda crisi. I els republicans han perdut el control de la Casa Blanca i el Congrés escombrats per una crisi a la qual, en bona mesura, van contribuir.
L’arribada de Barack Obama a la presidència dels Estats Units i l’adopció de moltes de les polítiques preconitzades pel Premi Nobel d’Economia transformen el llibre d’un crit en el buit a una mena de llibre de capçalera de la nova Administració. No sempre ha estat així. Com explica Krugman en la introducció, Obama va adoptar un to molt moderat durant la campanya electoral que va estar a punt de posar en perill la seva candidatura. Però en la recta final les coses van quedar mes clares i la seva victòria ha possibilitat un programa polític que coincideix àmpliament amb el del autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada