* Dijous, 18 de desembre del 2008
Amb seixanta-set anys de retard s’ha publicat aquí “Diari de Berlin” del periodista nord-americà William Shirer. Shirer va ser corresponsal per a la Europa continental de la cadena de radio CBS des del 1937 fins el 1940 i col•laborador de Ed Murrow el periodista i presentador de televisió recordat en el film “Bona nit i bona sort” de George Clooney. En un relat apassionant Shirer va narrant el dia a dia de l’ascens de l’Alemanya nazi fins a desembocar en la Segona Guerra Mundial. El periodista va aterrar a Berlín l’agost del 1934 poc mes d’un any després de l’arribada de Hitler al poder i va abandonar Alemanya el desembre de 1940 quan era impossible seguir informant a causa d’una censura cada vegada mes intransigent. El llibre te moments trepidants, aptes per a un guió cinematogràfic, com quan narra la seva carrera fins a l’estudi de la radio en un Berlín sotmès a un bombardeig nocturn de l’aviació britànica o la conversa en un refugi amb el traïdor anglès Lord Haw-Haw. Però el mes atractiu es la frescor d’un relat dels esdeveniments escrit al moment on els protagonistes, començant per mateix narrador, estan directament involucrats i no sempre tenen clar quines seran les conseqüències del que passa. Shirer se sorprèn de la ràpida caiguda d’Àustria en mans de Hitler i de la fulgurant ofensiva nazi contra les tropes franceses i britàniques el 1940, com es van sorprendre molts contemporanis. Explica també la convicció de molts alemanys de que la guerra seria curta i acabaria immediatament després de la conquesta de Polònia o, mes tard, de la caiguda de França. Quan les bombes comencen a caure sobre Berlín l’optimisme s’enfonsa.
La història té davant del periodisme l’avantatge de la seva precisió i perspectiva. Els fets estan comprovats i les conseqüències son clares. Però després de llegir relats coincidents en els fets fonamentals comença a estendre’s la impressió que tot funciona com una maquinaria ben engrassada i que a determinats fets segueixen unes conseqüències concretes i només aquestes. Com si els esdeveniments només poguessin seguir una ruta determinada i només aquesta. S’esvaeix l’incertitud que existia en aquell moment, la influència de la opinió pública, la possibilitat de que alguns líders haguessin reaccionat de forma diferent. En certa mesura la història “fossilitza” els fets i dificulta visualitzar els diferents escenaris possibles mes enllà del que finalment va passar.
Quan en alguns ambients acadèmics es parla amb un cert menyspreu de “relat periodístic” es corre els risc de no prendre en consideració un element essencial per a comprendre la realitat. El bon periodisme aporta elements clau per a entendre el que va passar des de la perspectiva dels qui van assistir als esdeveniments i en el context i la mentalitat de la època. “Diari de Berlín” es una mostra d’aquest bon periodisme i aporta un relat viu i directe d’un moment decisiu per a la història de Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada