* Dimecres, 17 de juny del 2009
Els editors d’aquí han mostrat en els últims anys un gran interès per recuperar i traduir obres sobre la Segona Guerra Mundial. Es tracta de llibres publicats fa dècades però que no havien arribat mai als lectors del nostre país i només es podien aconseguir en la seva llengua original o en alguna traducció anglesa. Llibres importants per conèixer la trama d’un conflicte extraordinàriament complex i del qual, encara avui, podem extreure lliçons importants.
L’últim arribat a les nostres mans es titula “Invasió 1944”. Es el relat fet pel general Hans Speidel, cap de l’Estat Major de Rommel, del desembarcament a Normandia. Speidel va planificar la defensa alemanya davant l’imminent invasió aliada i va dirigir el contraatac sota la direcció del mariscal Rommel. En coneixia per tant tots els detalls. L’únic problema es que el llibre es va publicar l’any 1949 i, ara, seixanta anys després, el que aleshores eren revelacions molt interessants s’ha transformat en un material molt divulgat. S’ha escrit una extensíssima literatura sobre el “Dia D” des del conegut relat periodístic de Cornelius Ryan “El dia mes llarg” fins a l’estudi detallat i exhaustiu del servei d’Història Militar dels Estats Units “Cross-Channel Attack”. Desenes de monografies i obres de divulgació han cobert tots els aspectes del desembarcament a Normandia i han incorporat l’ informació facilitada pel general Speidel el 1949. Per tant el que ens explica “Invasió 1944” es àmpliament conegut.
Hi ha, però, un aspecte molt original en el llibre i que, sorprenentment, no es destacat a la portada. Speidel va ser un dels pocs alts comandaments militars implicats en el complot per assassinar a Hitler que va sobreviure a la conjura. I narra en primera persona les raons que van portar al cop i com va fracassar.
Des del nucli dur dels conspiradors ens explica com les raons que van portar a la revolta van ser la funesta conducció de la guerra per part de Hitler i el desastre final que es veia imminent. Era un intent desesperat per acabar amb el dictador i arribar a un armistici amb anglesos i americans que evités la destrucció d’Alemanya i permetre concentrar totes les forces en frenar l’ofensiva russa. No hi havia una idea massa clara de quin havia de ser el règim que substituís a la dictadura nazi. Només que no es volia una dictadura militar. Se li va arribar a oferir a Rommel ser el cap d’Estat després del cop però aquest volia només ser el cap de l’Exèrcit. Finalment la conspiració va fracassar, en gran part, pels dubtes de molts alts comandaments coneixedors de la trama però que no van voler arriscar les seves vides i els seus càrrecs.
No es la primera vegada que es parla del complot per acabar amb Hitler. Però si es un dels pocs relats que existeix escrit per un dels alts comandaments implicats. I referma la idea que el que es va fer per acabar amb el dictador va ser massa poc i massa tard.
Hans Speidel es un personatge notable. Cap d’Estat Major amb Rommel, va sobreviure a la detenció per la Gestapo després del complot, i va acabar després de la guerra com a comandant en cap de les tropes de la OTAN a la Europa Central. Val la pena dedicar unes hores a llegir “Invasió 1944”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada