* Dijous, 22 d’octubre del 2009
Els atemptats contra les Torres Bessones de Nova York l’onze de setembre del 2001 van causar una autèntica commoció a tot el mon. El fenomen del terrorisme islamista, fins aleshores menystingut, es va transformar de cop en el centre de les preocupacions dels governs i l’opinió pública. Molt s’ha escrit des d’aquella data sobre Al Qaeda i els autors dels atemptats però arriba ara a les nostres llibreries un relat que mereix que li dediquem atenció. Es tracta de “La torre elevada” de l’escriptor nord-americà Lawrence Wright. El llibre porta com a subtítol “Al Qaeda i els orígens de l’11-S” però el més rellevant no son les revelacions que ofereix si no la forma en que està escrit.
Es coneixen molts detalls de la gestació dels atemptats i de la titubejant actuació dels serveis de seguretat nord-americans que van ser incapaços de impedir-los. Hi ha dades molt detallades en l’extracte de l’informe elaborat pel Congrés dels Estats Units sobre els atemptats i que aquí es va publicar amb el títol de “11-S El Informe”. També son sucoses les informacions i comentaris del que va ser coordinador del Consell Nacional de Seguretat Richard Clarke en la seva obra “Contra tots els enemics”. Lawrence Wright no fa cap revelació espectacular si no que relata els fets que van portar a l’onze de setembre com si fos un “thriller” amb una atenció especial als protagonistes de la tragèdia.
Tres personatges centren l’atenció de l’escriptor: el líder de Al Qaeda Osama bin Laden, el seu segon l’egipci al Zawahiri i el cap de l’oficina del FBI a Nova York John O’Neill. Dels dos primers ens parla dels seus orígens familiars, la seva evolució ideològica i les diferents etapes de la seva lluita. Es una aproximació que defuig l’esquematisme i la caracterització a priori com a ‘malvats’. Així podem conèixer la complicada vida familiar de Bin Laden amb les seves nombroses esposes i fills viatjant de país en país per acabar a les muntanyes de l’Afganistan. La seva extrema austeritat, insuportable per a la majoria dels qui el rodegen, i per contra algunes aficions, com l’amor als cavalls, més pròpies dels seus orígens com a milionari saudí. Però al marge de les anècdotes, que contribueixen a “humanitzar” al personatge, el més revelador es la evolució ideològica que porta a justificar, pas a pas, el terrorisme més salvatge en nom de la instauració d’un règim islàmic a tot el món.
L’altre protagonista destacat es el cap del FBI de Nova York, John O’Neill, una de les poques persones que va detectar a temps l’amenaça que representava Al Qaeda. Però que va fracassar a causa de la incredulitat que regnava en l’administració nord-americana sobre la gravetat del terrorisme islamista i la rivalitat entre les agències de seguretat que l’havien de combatre. John O’Neill es un autèntic personatge de tragèdia doncs va abandonar l’FBI poques setmanes abans dels atemptats i va morir en l’ensorrament de les Torres Bessones de les quals havia estat nomenat feia poc cap de seguretat.
El llibre de Lawrence Wright es llegeix com una novel•la. Es una obra a cavall entre la literatura i el periodisme en un estil que recorda al Truman Capote de “A sang freda”. Lluny de la qualitat de Capote, Wright, no obstant, comparteix amb l’escriptor nascut a Nova Orleans l’haver format part de la redacció de “The New Yorker”, una font de bons escriptors. “La torre elevada” ha estat guardonat amb nombrosos premis entre els quals el Premi Pulitzer per a obres de no ficció.
